Ovidi Montllor - Els amants
No hi havia a València dos amants com nosaltres.
Feroçment ens amàvem des del matí a la nit.
Tot ho recorde mentre vas estenent la roba.
Han passat anys, molts anys; han passat moltes coses.
De sobte encara em pren aquell vent o l'amor
i rodolem per terra entre abraços i besos.
No comprenem l'amor com un costum amable,
com un costum pacífic de compliments i teles.
Es desperta, de sobte, com un vell huracà,
i ens tomba en terra els dos, ens ajunta, ens empeny.
Jo desitjava, a voltes, un amor educat
i en marxa el tocadiscos, negligentment besant-te,Ovidi Montllor - Els amants - http://motolyrics.com/ovidi-montllor/els-amants-lyrics-asturian-translation.html
ara un muscle i després el peçó d'una orella.
El nostre amor és un amor brusc i salvatge,
i tenim l'enyorança amarga de la terra,
d'anar a rebolcons entre abraços i arraps.
Què voleu que hi faça! Elemental, ja ho sé.
Ignorem el Petrarca i ignorem moltes coses.
Les Estances de Riba i les "Rimas" de Bécquer.
Després, tombats en terra de qualsevol manera,
comprenem que som bàrbars, i que això no deu ser,
que no estem en l'edat, i tot això i allò
que no estem en l'edat, i tot això i allò. No hi havia a València dos amants com nosaltres,
car d'amants com nosaltres en són parits ben pocs.
Ovidi Montllor - Los amantes (Asturian translation)
Nun había en Valencia dos amantes como nós.
Gafamente queríemonos de magar el riscar a la nueche.
De too m'alcuerdo mentanto vas estendiendo la ropa.
Tienen pasao años, abondos años; tienen pasao abondes coses.
De sutrucu entá gárrame aquella airada o l'amor
Y arrebollicamos pel suelu ente abrazos y besos.
Nun atalantamos l'amor como un vezu amable,
Como un vezu pacíficu d'andromancia y teles.
Despiértase, de sutrucu, como un vieyu furacán,
Y lláncianos en suelu a los dos, axúntanos, embúrrianos.
Yo naguaba, dacuando, un amor educáu
Y en marcha el tocadiscos, neglixentemente besándote,Ovidi Montllor - Els amants - http://motolyrics.com/ovidi-montllor/els-amants-lyrics-asturian-translation.html
Agora un costazu y dempués el campanín d'una oreya.
El nuesu amor ye bruscu y salvax
Y tenemos la señardá amarguxo de la tierra
De dir a arrollones ente besos y gatuñazos.
Qué quereis que-y faiga! Elemental, yá lo sé.
Inoramos Petrarca y inoramos abondes coses.
Les estrofes de Riba y les rimes de Bécquer.
Darréu, deitaos en suelu de cualesquier manera,
Atalantamos que somos bárbaros, y qu'eso nun debe ser,
Que nun tamos na edá, y too eso y aquello.
Que nun tamos na edá, y too eso y aquello.
Nun había en Valencia dos amantes como nós,
Ca amantes como nós tienen paríose perpocos.