- Votes:
 - See also:
 
Aramateix - Manfred lyrics
Novembre obria els seus braços
 i tu nu com cada matí
 cercaves entre les roques
 el rastre del teu paradís.
 On són els ocells d'ales blanques?
 On és la salvatge remor?
 On és la memòria marina?
 D'escuma i elisi del nord?
 I mut, contemplant la tragèdia
 recordes quan vares fugir
 d'aquella Alemanya boirosa
 on res no hi tenia sentit.
 Però Manfred, què li han fet al mar
 que l'aigua s'ha tenyit de mort,
 que arriben a la platja onades de vergonya
 que ho embruten tot?
 Però Manfred, què li han fet al mar
 Que t'han atravessat el cor,
 amb llances de misèria, l'atlàntica bellesa
 que ho inundava tot?
 Novembre obria els seus braços
 i tu nu com cada matíAramateix - Manfred - http://motolyrics.com/aramateix/manfred-lyrics.html
 cercaves entre les roques
 el rastre del teu paradís.
 Però qui ha estat capaç de robar-te
 un somni de mar infinit,
 la vida banyant-se a la platja
 i el crit abissat dels dofins?
 I diuen les bruixes marines
 que et veuen vagar pels esculls
 una ombra en tenebres, vestit de nuesa
 i mars de tristesa als teus ulls.
 Manfred Gnadinge, feia més de trenta anys que havia
 abandonat Alemanya per instal·lar-se a Camelle
 (Costa da Morte - Galícia). A redós d'una senzilla
 barraca on vivia que havia anat bastint un museu
 d'escultures fetes de pedres i elements estranys que
 duia el mar que conformaven l'expressió artística de la
 seva renúncia a la vida convencional. Tot se'n va anar
 en orris quan el petrolier Prestige vessà la seva
 càrrega en enfonsar-se prop de la costa. Manfred
 Gnadinge, en veure destruïda la seva obra i el seu
 hàbitat, l'únic que tenia al món, deixà de menjar, de
 medicar-se i morí el 28 de desembre de 2002.




















